Els Masos de Gualta. Passat, present i futur / Júlia Rosa
Rosa, Júlia


En: Llibre de la Festa Major de Torroella de Montgrí. Torroella de Montgrí (2011) , p. 75-80 : il.

Un Paisaje no solo ganadero : el cultivo de cereales en los Pirineos / Carlos Fernández-Piñar
Fernández-Piñar, Carlos


En: Revista Ripacurtia. Benavarri. segona etapa, núm. 5 (2023) , p. 31-48 (Dossier: La visió pastoral: memòria del paisatge) 

Els paisatges de muntanya solen ser considerats àrees naturals pràcticament verges. També es considera habitualment que la ramaderia és l'única activitat productiva posible en aquests entorns. Amb tot, són paisatges profundament modificats per l'acció humana des de molt antic, i les activitats agrícoles, especialment el cultiu de cereals, van jugar un paper fonamental en la conformació del paisatge que avui podem contemplar. Els cultius de cereal en aquests espais van haver d'afrontar importants dificultats causades, entre d'altres factors, per l'escassedat de sòl apte, l'altitud, el pendent o el clima. Per superar aquests impediments les societats pirinenques van desenvolupar complexos sistemes com els panares. Aquests sistemes van permetre cultivar cereals a la vegada que aseguraven pastures suficients per la cabana ramadera en els períodes intermedis entre la temporada d'hivern a la vall de l'Ebre y l'estival a la muntanya.

De l'horta i el fruiterar : El passat agrícola en el record de la pagesia del Baix Vallès / Gerard Piñero i Viñas
Piñero i Viñas, Gerard


En: Notes. Mollet del Vallès, núm. 38 (gener 2023), p. 36-66 : il. (Miscel·lània) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català i anglès.

Aquest article és una contribució a la recuperació de la memòria agrícola del Baix Vallès, confeccionada sobretot a través de la informació oral facilitada per vint-i dos informants, vinculats a la page sia baixvallesana de la segona meitat del s. XX. Aquestes aportacions han permès la recuperació d'antigues varietats locals, velles pràctiques agrícoles i particularitats lingüístiques pròpies d'aquest territori. En aquest sentit, cal tenir present que el món agrícola tenia una gran riquesa lèxica, sovint amb moltes particula ritats territorials. L'article se centra en les varietats, els usos i els mètodes de cultiu tradicionals de l'horta i els fruiterars del Baix Vallès.

Desenvolupament rural i agronòmic del municipi de Guimerà [Fitxer informàtic] / Maria Teresa Prats Llinàs ; [dirigit per: Josep M. Villar Mir, José Sebastián Millán Gómez]
Prats Llinàs, Maria Teresa


2013
Dirigida per: Villar Mir, Josep M.; Millán Gómez, José Sebastián. Universitat de Lleida. Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Agrària, 2013
1 recurs en línia (62 p.)
Treball final de màster (Màster en Enginyeria Agronòmica). Bibliografia.

El Futur de l'agricultura / Josep Papió Toda
Papió Toda, Josep


En: Lo Floc : revista del Centre d'Estudis Riudomencs Arnau de Palomar. Riudoms. Any XLII, núm. 237 (juliol-setembre 2021), p. 26-29 : il. (Lo Floc verd) 

II. Cereals : antigues tradicions i costums / Josep M. Masachs
Masachs Bolet, Josep M.


En: Olerdulae. Vilafranca del Penedès, núm. 3 (març 1978), p. 10-12 (L'agricultura penedesenca) 
Notes.

Algunes pràctiques sostenibles de l'agricultura tradicional a la Conca de Barberà / Joan Cartañá
Cartanyà i Martí, Joan


En: Reboll : butlletí del Centre d'Història Natural de la Conca de Barberà. Montblanc. II època, núm. 13 (tardor 2008), p. 4-16
Bibliografia.

L'Hort del segon origen : l'horticultura del futur amb arrels al passat / Jordi Puig i Roca ; pròleg de Carles Porta ; il·lustracions de Laura Gómez
Puig i Roca, Jordi


2a reimpr.
Barcelona ; L'Espluga de Francolí : Barcino : Museu de la Vida Rural, 2016
344 p. : il. col., taules ; 22 cm (Museu de la Vida Rural, 5) 
ISBN 9788472269897

De la vinya i el vi : el passat agrícola en el record de la pagesia del Baix Vallès / Gerard Piñero i Viñas
Piñero i Viñas, Gerard


En: Notes. Mollet del Vallès, núm. 36 (2021) , p. 59-66 : il. (Miscel·lània) 
Bibliografia i fonts. Resums en català i anglès.

Aquest article és un tast d'una memòria agrícola més extensa, confeccionada sobretot a través de la recuperació de la memòria oral dels antics pagesos del Baix Vallès. A partir de la informació facilitada per vinti- dos informants, vinculats a la pagesia baixvallesana de la segona meitat del s. XX, hem recuperat la història de pràctiques agrícoles i varietats antigues pròpies d'aquest territori, i també les seves particularitats lingüístiques en el vocabulari del vi i la vinya. Aquest article se centra a explicar el cultiu tradicional de la vinya i l'elaboració del vi a casa nostra.

L'Efecte de tres mètodes de gestió agrícola sobre l'estructura de la communitat d'ocells en arrossars del delta de l'Ebre / Xavier Riera, Antoni Curcó i Carles Ibàñez
Riera, Xavier


En: Butlletí del Parc Natural del Delta de l'Ebre, Núm. 10 (1997-98) , p. 4-9 : il.
Bibliografia. Abstract en anglès.

Ús de residus agrícles per millorar el conreu de l'arròs : efecte de la palla sobre el creixement d'algues filamentoses i fitoplancton / Frédèric Henras, Rafael de Cid i Elisenda Forès
Henras, Frédèric


En: Butlletí del Parc Natural del Delta de l'Ebre, Núm. 9 (1995-96) , p. 13-17 : il.
Bibliografia. Abstract en anglès.

Els Sistemes de regadiu ala comarca del Baix Cinca (OSCA) i la seva organització / Ismael Zapater Zapater
Zapater Zapater, Ismael


En: Ilerda : humanitats. Lleida, núm. L (1992-1993) , p. 127-144 : il. map. (Geografia i història) 
Notes a peu de pàgina.

La Pràctica del conreu de l'arròs a l'Empordà, segle XVIII (abans de la reglamentació de 1767) / Pere Gifré Ribas
Gifré i Ribas, Pere


En: Estudis d'Història Agrària. Barcelona, núm. 28 (2016) , p. 47-64 (Dossier. La introducció i l'expansió de nous conreus) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català i anglès.

El conreu de l'arròs a l'Empordà va suposar la introducció del regadiu en un sistema agrari dominat per la rotació biennal dels cereals de secà. Durant el segle XVIII, el moment de màxima expansió, i abans, el conreu de l'arròs va entrar en el sistema de rotacions fins el punt de poder fer més intensiu l'ús agrícola del sòl. El regadiu ho facilitava, i també l'ús més intensiu de la força de treball. En aquest estudi s'apunten quines eren les pràctiques de preparació de la xarxa hidràulica i dels treballs que requeria l'arròs. Per fer-ho s'usa documentació de procedència variada, bàsicament la que ha estat resultat de la contractació entre els agents dels diferents sectors que intervenen en el conreu de l'arròs.

Els "Secrets d'agricultura" (1617) de Miquel Agustí en el context dels llibres agronòmics europeus / Xavier Luna
Luna i Batlle, Xavier


En: Manuscrits : revista d'història moderna. Bellaterra, núm. 33 (2015) , p. 17-32 (Dossier) 
Notes. Referències bibliogràfiques. Resums en català, castellà i anglès.

El llibre de Miquel Agustí, Secrets d'agricultura (1617), s'analitza contrastant-lo amb els textos agronòmics europeus anteriors i coetanis per tal de veure'n les fonts i el context ideològic i textual. Es mostren alguns resultats de l'acarament amb una de les fonts principals, el llibre francès La Maison rustique de Charles Estienne i Jean Liébault, i s'observa com Agustí en treu bona part del contingut i de la redacció. Es constata que en l'obra d'Agustí no hi ha la influència ni de l'obra agronòmica de l'espanyol Alonso de Herrera ni la del text més avançat de l'inici del s. XVII, el Théâtre d'Agriculture d'Olivier de Serres. De la font principal provenen alguns gal·licismes, dins d'una obra que conté també interessants mots genuïns, ben útils per a la història de la llengua i en particular dels parlars catalans del nord-est.

La "Memòria de les maneres de les laurons" en el corpus medieval de los "scriptores rei rusticae" catalanohablantes / Thomas Capuano
Capruano, Thomas


En: Manuscrits : revista d'història moderna. Bellaterra, núm. 33 (2015) , p. 51-65 (Dossier) 
Notes. Referències bibliogràfiques. Resums en català, castellà i anglès.

Una comparació de diversos textos dels segles XV i XVII, dedicats a l'agricultura en llengua catalana, permet postular l'existència d'un opuscle sobre el cultiu de les hortalisses poc estudiat fins ara. La identificació d'aquesta obra anònima, amb el títol pressuposat de Memòria de les maneres de les laurons que hom deu fer a tota ortalissa, amplia el corpus sobre el tema i suggereix la puixança d'una nova classe de pagesos lletrats.

Ecologia dels agrosistemes al terme de Constantí / José A. Latorre Jiménez
Latorre Jiménez, José Antonio


En: Estudis de Constantí. Constantí, núm. 28 (2012) , p. 7-32

Històries i evolució dels conreus agrícoles del Maresme (1890-1980) / Salvador Majó i Guerbois
Majó i Guerbois, Salvador


En: Fulls del Museu Arxiu de Santa Maria. Mataró, núm. 104 (octubre 2012), p. 35-37 (Estudis) 

Salvador Majó i Guerbois, nét i fill de pagesos, com ell mateix es va definir, i que dissotadament ens va dixar el passat 12 de setembre, ens havia fet arribar aquestes notes sobre el conreu i l'exportació de la patata primerenca i els clavells del Maresme. No cal dir que són molt interessants perquè les va escriure una persona vinculada de ple a la pagesia i a l'exportació.

Dels orígens de l'agricultura a l'agricultura exportadora d'època romana. Producció i transformació / Joaquim Tremoleda i Trilla
Tremoleda i Trilla, Joaquim


En: Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos. Figueres. Vol. 46 (2015) , p. 17-46 : il. (Dossier : Activitat productiva i transformació del medi empordanès) 
Bibliografia. Resums en català i anglès.

El coneixement de la producció agrícola en les cultures antigues es basa en la recuperació dels establiments i dels artefactes i de les eines que s'usaven per aquesta funció, així com de l'estudi de les restes arqueobotàniques, que defineixen el sistema agrari, entès com un conjunt coordinat de treballs i tècniques de producció usats per tenir millors rendiments del sòl. En aquest treball es dóna una ràpida visió d'aquests sistemes agraris, que van des dels inicis de l'agricultura, en època neolítica, fins al sistema productiu d'època romana i com la gestió de la producció ha anat definint els diversos models de control del poder.

Evolució dels usos agrícoles del Sòl al llarg del segle XX al terme municipal de Móra d'Ebre / Julio Montfort Tena
Montfort Tena, Julio


En: Miscel·lània del Centre d'Estudis Comarcal de la Ribera d'Ebre. Flix, núm. 23 (2012) , p. 65-79 : il. (Articles sobre Móra d'Ebre) 
Bibliografia. Inclou apèndix.

En aquest treball s'analitza quina ha estat l'evolucó dels conreus al terme municipal de Mora d'Ebre al llarg d'un segle. Es fa la descripció de la distribució de conreus en tres èpoques ben diferenciades: a primers de segle XX, a mitjans i a finals del segle. També es fa una anàlisi de l'evolució de cadascun dels principals conreus o grups de conreu per separat, que incideix en les interaccions entre els diversos conreus al llarg del segle i comenta les singularitats de cadascun a la zona. Finalment s'incideix en el fe que am el temps ha canviat molt la distribució de conreus, però el que més ha canviat és la mateixa superfície conreada i les proporcions entre secà i regadiu.

Algunes consideracions sobre l'evolució del conreu de l'olivera i l'elaboració de l'oli a la comarca de les Garrigues / Miquel Àngel Solé i Riera, Montserrat Florensa i Guiu
Solé i Riera, Miquel Àngel


En: 144041 I Trobada d'Estudiosos de la comarca de les Garrigues : [setembre 1997, Borges Blanques]. Borges Blanques : Consell Comarcal de les Garrigues, DL 1999. p. 171-178

Bibliografia.

La introducció de l'olivera a Catalunya va ser feta probablement pels fenicis o a través de les colònies gregues del litoral mediterrani. Així, Rhode (Roses), Emporium (Empúries) i Tarraco (Tarragona) van ser els principals llocs d'entrada del planter d'olivera.